Notícia d'última hora: els mosquiters ja han tornat a casa! A la foto, de fa uns minuts, mosquiter comú (Phylloscopus collybita). A veure si aquest any també estem de sort i en veiem algun de pàl·lid :)
Notícia d'última hora: els mosquiters ja han tornat a casa! A la foto, de fa uns minuts, mosquiter comú (Phylloscopus collybita). A veure si aquest any també estem de sort i en veiem algun de pàl·lid :)
El bec de corall (Estrilda astrild) és un petit ocell exòtic originari de l'Àfrica subsahariana. A Catalunya, com en altres parts d'Europa, s'ha introduït principalment a través del comerç d'aus ornamentals. La seva expansió requereix vigilància per evitar impactes negatius en la fauna local.
El cabussó emplomallat (Podiceps cristatus) és un ocell aquàtic elegant, fascinant i emblemàtic dels aiguamolls, amb una espectacular parada nupcial. Com es veu a la fotografia, els polls tenen el seu plomatge ratllat.
Un exemplar jove de flamenc rosat (Phoenicopterus roseus) una mica presumit.
En aquesta imatge es veuen prou bé alguns detalls de la cotxa fumada (Phoenicurus ochruros) mascle: el color negre principal amb zones amb tonalitats grises, la cua vermella i la taca alar blanca.
#ocells #ocellsdecatalunya #birdsoftheworld
El bernat pescaire (Ardea cinerea), un ardeid que pot arribar al metre d'alçada. El seu nom ens diu que és un ocell que pesca i això és el que ha fet, però molts més com aquest n'haurà de pescar per no passar gana.
El gavià argentat de potes grogues (Larus michahellis) és el més gran que podem veure a la Mediterrània, fins a 1,30 metres d'envergadura. Els hem vist caçar cries de ànec, de fotja, crancs, coloms... Aquest exemplar juvenil, però, va preferir endur-se volant una rata.
La mallerenga blava (Cyanistes caeruleus) rep també molts altres noms com ara blaveta, capellana, capferrerico blau, estiverol, estiverola petita, ferreret, ferrerico blau, ferrerolet, ferreter, garseta de muntanya, mallenga, mallerenga primavera, marellenga, mongetí, pastoreta, primavera, primavera blava, rabinat, rei, tintipeia, tintipella, totestiu, txitxipereta, xinxarella... Com li dieu vosaltres?
El pica-soques blau (Sitta europaea) té una gran habilitat per desplaçar-se tant cap amunt com cap avall pels troncs dels arbres, i podríem dir que és un mica busca-raons.
Mallerenga emplomallada (Lophophanes cristatus). Malgrat no tenir uns colors vistosos, el disseny del plomatge i la característica cresta fa que sigui molt fàcil reconèixer entre la resta de mallerengues.
#birds #ocells #ocellsdecatalunya
#birdsoftheworld #lophophanescristatus
El Leiòtrix bec-roig (Leiothrix lutea), un bonic ocell considerat invasor i present a Catalunya. L'espècie es va observar per primera vegada a Catalunya l'any 1992, al Parc Natural de la Serra de Collserola. Es considera que pot desplaçar a espècies autòctones competint per l'aliment.
El voltor comú (Gyps fulvus) és una de les grans aus rapinyaires que podem veure per les nostres contrades, amb una envergadura que pot arribar fins els 260 centímetres. Aquí la podem veure amb tota la seva majestuositat.
El leucisme és una condició genètica que provoca una pèrdua parcial o total de la pigmentació en les plomes de les aus. El exemplar de la foto és un estornell vulgar (sturnus vulagaris) amb un leucisme parcial.
Un ànec bussejador, el morell de plomall (Aythya fuligula). Un ànec amb un clar dimorfisme sexual. Els mascles són negres amb tons violacis, amb un característic plomall al clatell, i les femelles presenten tonalitats marronoses.
Aquest martinet blanc (Egretta garzetta) remena el fons de la bassa amb les potes per aixecar petits invertebrats que atreguin peixets, trobar crustacis, amfibis, larves, etc... dels quals nodrir-se a l'hivern.
#ocells #ocellsdecatalunya #birds #birdsoftheworld #egrettagarzetta
Un martinet blanc (Egretta garzetta), encara amb plomatge hivernal, ens mostra les potes fosques i els peus grocs. #ocells #ocellsdecatalunya #birds #birdsoftheworld #egrettagarzetta
El gaig (Garrulus glandarius) és, com altres còrvids, un ocell astut i oportunista. Molt lligat a zones boscoses i visible tot l'any.
El pit-roig (Erithacus rubecula) és un ocell resident i hivernant a Catalunya. A l'hivern augmenta molt la seva presència perquè rep individus que venen del nord d'Europa fugint del fred. Es un dels ocells més matiners a cantar. El seu cant melòdic i dolç es pot sentir a trenc d’alba, fins i tot abans.
L'elegància de la riallera en vol.
La gavina riallera (Chroicocephalus ridibundus) en plomatge hivernal. No totes les gavines poden amagar totalment les potes en vol... són pura aerodinàmica!
#ocells #ocellsdecatalunya #birds #birdsoftheworld